aSDFGHJasdfgh

Cancelleries de Castella[modifica | modifica el codi]

Article principal: Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

A Castella els oïdors, la denominació que rebien els jutges, constituïren un òrgan nou, l'Audiència, delegada del rei i en estreta vinculació amb l'exercici personal de la justícia apareixent en les Corts d'Alcalá de 1348 com a òrgan específic. Formalment, la primera Audiència -anomenada Cancelleria- va ser establerta a Valladolid l'any 1371. Isabel I de Castella el 1494 dividí aquesta Audiència en dues: la Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, amb competència al nord del riu Tajo, i la Cancelleria de Ciudad Real, amb competència al sud del mateix riu. El 1500 es va decidir traslladar aquesta darrera a Granada, fet que es va verificar el 1505. L'emperador Carles V creà el 1528 la Reial Audiència d'Aragó amb seu a Saragossa. El seu fill Felip II de Castella creà nombroses audiències als territoris de la Monarquia d'Espanya, com ara la de Sardenya el 1564 o la de Sicília el 1569. Als regnes castellans d'Índies s'instal·là per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el 1511, durant la governació de Diego Colón, per bé que poc temps després va ser suprimida per ser restablerta el 1526.

Reials Audiències de la Monarquia d'Espanya[modifica | modifica el codi]

A la Corona de Castella

Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (1371).

Reial Audiència i Cancelleria de Granada (1505) -abans Reial Audiència i Cancelleria de Ciudad Real (1494)-.

Les altres Reials Audiències sorgides posteriorment no estaven presidides per un Canceller i no tenien competències de govern.

Reial Audiència de Galícia, creada a partir de la Governació de Galícia.

Reial Audiència de Sevilla (1525).

Reial Audiència de Canàries (1526).

Reial Audiència d'Astúries (1717).

Reial Audiència d'Extremadura (1790).

Al Regne de Navarra no hi havia Reial Audiència i les funcions judicials les ostentava el Consell Reial de Navarra.

A la Corona d'Aragó les Reials Audiències tenien només funcions judicials, mentre les de govern depenien de la Generalitat de cada estat

Reial Audiència de Sardenya (1487/1564).

Reial Audiència de Catalunya (1493/1599).

Reial Audiència de València (1506).

Reial Audiència d'Aragó (1528).

Reial Audiència de Mallorca (1571).

Als Regnes castellans d'Índies es creà per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el 1511, durant la governació de Diego Colón, per bé que fou suprimida poc temps després, per restablerta definitvament el 1526. Les Reials Audiència d'Índies estaven compostes per un President, que generalment era el respectiu virrei o governador, i per un nombre variable d'Oïdors (jutges), més alguns alcaldes del crim (a Mèxic i Lima). A més, formaven part d'aquest tribunal un fiscal i altres oficials subalterns com ara: un agutzil major, un relator, un escrivà de càmera i un porter. Les Reials Audiències eren els únics òrgans de l'època que tenien una funció més marcada: eren tribunals d'administració de justícia. Als Regnes castellans d'Índies les Reials Audiències va adquirir una creixent importància vetllant pel compliment del Dret d'Índies, la protecció dels governats i per l'aplicació de la justícia al continent. Així mateix van arribar a ser també Cancelleries, de manera que se'ls considerava representants del monarca en els seus respectius territoris i dipositàries del segell real.

Als Regnes castellans d'Índies[1]

Reial Audiència de Santo Domingo en 1526

Reial Audiència de Mèxic (Nova Espanya ) en 1527

Reial Audiència de Panamà en 1538

Reial Audiència de Guatemala o dels Confinis en 1543

Reial Audiència de Lima (Perú ) en 1543

Reial Audiència de Guadalajara ( Nova Galícia ) en 1548

Reial Audiència de Bogotà ( Nova Granada ) en 1548

Reial Audiència de Charcas ( Alt Perú ) en 1559

Reial Audiència de Quito ( Equador ) a 1563

Reial Audiència de Concepció ( Xile ) en 1565 (fins a 1575)

Reial Audiència de Manila (Filipines) en 1583

Presidència: Presidida pel capità general de Catalunya; en els afers estrictament judicials ho era pel regent.

Funcions: òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del Consell de Castella i òrgan de govern subordinat teòricament al capità general de Catalunya, però amb qui governa a través de l'assoliment del Reial Acord formant una bicefàlia que originarà conflictes competencials.

Composició: Un regent, deu oïdors per als afers civils -en dues sales- i cinc per als criminals -una sala-, dos fiscals i un algutzir major.

Als Regnes castellans d'Índies després de la Nova Planta del segle XVIII a les Reials Audiència d'Índies se'ls va agregar un Regent, que en la pràctica es va encarregar de dirigir aquest òrgan, i un altre fiscal. Gradualment, més per evolució espontània que per reformes legals, es van convertir essencialment en tribunals d'apel·lació. També es reinstal·là la Reial Audiència de Buenos Aires el 1783, i es creen les dues últimes:

Reial Audiència de Caracas en 1786

Reial Audiència de Cuzco el 1787